Amb motiu del 25º aniversari de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils, una colla d’il·luminats s'ha proposat crear un punt de reunió i trobada de tots aquells que han passat, al llarg d'aquests anys a la nostra Escola, des de els inicis a l'Hotel Mònica fins al privilegiat emplaçament a la platja de la Llosa.
Bé companys/es aquest és un canal de reunió, on poder retrobar-nos, saber de les nostres vides professionals (fer safareig), poder intercanviar experiències i proposar activitats gastronòmiques ludicofestives

Banquet fi de Curs

dijous, 4 de juny del 2009

Tot va comença fa 25 anys. Josep Mª Queralto

Expliqui una anècdota dels primers anys com a professor a l’Hotel Mònica?
Feia 4 mesos que havíem començat i des de Serveis Territorial ens varen dir de col•laborar amb el “Noticiero Universal” i realitzar el servei d’un banquet per a 400 persones a la Ciutat Residencial de Tarragona en la segona edició de la “ruta de las Havaneras”.
Dit i fet amb una dotzena llarga d’alumnes de l’escola i cinc ajudants de cambrer jovenets de l’Imperial Tarraco camuflats com alumnes vam fer el parament del banquet i ens varem disposar a fer el servei des de diferents bufets expositors de restaurants de la província.
La clientela va començar a arribar i no paraven d’arribar, va començar a sortir material i taules de tots els racons, no paràvem de muntar i de desbarrassar, els organitzadors histèrics per la gran afluència de gent, els restauradors nerviosos, però en canvi la”canalla” anaven fent, això si, amb cara d’espant (a on s’havien ficat?) varem acabar rendits, suats i bevent un rom cremat (un got petit ja que eren molt jovenets).
Per la ressenya del diari (Los dieciocho dieciochoañeros de Cambrils) vam saber que en lloc de 400 comensals, van passar dels 700. Per ser el primer banquet en que l’Escola va participar, va ser un començament prometedor...

•Quin era el ambient que és respirava entre els nous professors i nous companys de feina?
Els professors de pràctiques molt perduts i sense parar de pencar i ajudant-nos en tot. No en teníem prou amb treballar plegats tota la setmana, que molt sovint fèiem trobades familiars fora de l’escola... per menjar, es clar!
També l’alumnat ajudava molt, semblava com si sabessin que entre tots estàvem començant un molt bon projecte i que sense la seva col•laboració no seria possible.

•Que teníeu que fer per que tot rutllés, que seria millor no explicar ?

Tot es pot explicar.

•Havíeu fet de professors o era una experiencia nova? On estàveu abans de embarcar-vos en aquest projecte?
Jo no havia treballat com a professor mai. Però com a “maitre” al restaurant, la formació (conceptes), seguiment del servei (procediments), i el tracte amb el client juntament amb l’esperit d’equip (actituds) ja feia anys que ho ensenyava i amb molt bons resultats! Modèstia a part...
Abans de venir a l’Escola treballava com a primer maitre a l’hotel Imperial Tarraco de Tarragona.

•Que penseu quan us trobeu amb un ex-alumne que ha tingut una bona trajectòria professional?
Entenc que quan es diu: una bona trajectòria professional, vol dir que treballa amb el que li hem ensenyat a l’Escola, s’hi guanya la vida i a més a més, hi és feliç.
Alegria, satisfacció, enyorança, fins i tot enveja.... sana, però enveja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'informació al vostre mail

Si voleu que totes les novetats arrivin al vostre mail, només cal que cliqueu on posa subscriure's a: Missatges i seguir les pases que indica. Molt fàcil! i així estareu al dia de les activitats, noticies o safareig que es faci des de aquest punt de trobada, Una abraçada i salut!