Amb motiu del 25º aniversari de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils, una colla d’il·luminats s'ha proposat crear un punt de reunió i trobada de tots aquells que han passat, al llarg d'aquests anys a la nostra Escola, des de els inicis a l'Hotel Mònica fins al privilegiat emplaçament a la platja de la Llosa.
Bé companys/es aquest és un canal de reunió, on poder retrobar-nos, saber de les nostres vides professionals (fer safareig), poder intercanviar experiències i proposar activitats gastronòmiques ludicofestives

Banquet fi de Curs

dijous, 4 de juny de 2009

La primera fornada. Alberto Franco

•Digues un record agradable que tinguessis com a alumne a l’Hotel Mònica els primers anys?
Tinc molts de records agradables, el sentiment de família que es vivia a l’escola els primers anys son dels millors records que conservo.
De l’Escola m’he emportat una colla de molt bons amics que a dia d’avui encara conservo, encara que hi ha alguns que fa molt de temps que no vec.


•Explica’ns com funcionaven les classes?

Parlem de l’antiga formació professional, que és cursaven en cinc anys. Durant aquests anys no només és feia cuina, també a l’hora fèiem la sala, regidoria de pisos, recepció d’hotel i totes les assignatures comunes ( Humanística, llengua catalana, ciències, física , religió,etc.)
Les classes funcionaven gaire bé de la mateixa manera que ara, les classes teòriques i el menjar de la família era el mateix.
La diferencia és que teníem un menú únic i a més a més, el que coneixem per restaurant petit, el teníem obert tan al matí com a la nit. Acabàvem a la una o les dues de la matinada i a l’endemà a les vuit i mitja del matí teníem classe un altre cop, una mica de són però apreníem molt.


•Podries explicar-nos alguna cosa que et marqués d’aquells primers anys, dels professors o del funcionament de les classes?

El caràcter com a cuiners del sr Antonio Pueyo, Antonio Cuadrado i Antonio Garrido, els quals se’ls hi notava el seu tarannà professional i el seu bagatge.
Em de dir que amb catorze anys, que era la edat que abans és començava, qualsevol experiència vívida amb tanta intensitat et deixa petjada.


Quines “trastades” havien fet els teus companys de classe, en aquells primers anys ?
Una vegada a les dues de la matinada al plegar, varem fer una guerra de farina a la sala del menjador. El pas següent va ser quedar-nos tots a recollir i netejar a fons tot el restaurant.


•Com és que et vares decidir cursar els estudis d’Hoteleria al Mònica?

Al acabar els estudis de la antiga EGB, tenia que triar quins estudis volia realitzar.
Jo ja feia de cambrer servint Ricard’s als francesos i darrera d’un taulell a la planxa fent hamburgueses i Frankfurt amb dotze anys. Just aquell any, començava l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. No m’ho vaig para a pensar, ni un segon, sabia que era el que tenia que fer. Volia estudiar hoteleria.

La primera fornada. Paloma Saez


•Digues un record agradable que tinguessis com a alumne a l’Hotel Mònica els primers anys?


El buen ambiente y las ganas de hacer muchas cosas


•Explica’ns com funcionaven les classes?

En aquella epoca teniamos un monton de asignaturas, y como es natural las teoricas me parecian un rollo, y con las prácticas disfrutaba un montón ,me daba lo mismo limpiar un pollo, que hacer habitaciones ( por cierto nos hacian poder un bata de color rosa que no tenia desperdicio), hacer madalenas, servir una mesa o hacer un flambeado siempre nos lo pasabamos bien.


•Podries explicar-nos alguna cosa que et marqués d’aquells primers anys, dels professors o del funcionament de les classes?

Haciamos muchisimas actividades, banquetes,aperitivos, nos desplazavamos donde hiciese falta, en autobus, andando o dentro del coche de algun profesor, era la escusa para salir y pasarlo bien, siempre nos ofreciamos voluntarios.



•Quines “trastades” havien fet els teus companys de classe, en aquells primers anys ?

La típica era hacer subir a los novatos al tercer piso a coger la màquina de pelar gambas, los alumnos no podiamos usar el ascensor y el que iva tenia que subir y bajar caminando, teniamos preparada una màquina de las antiguas de hierro de cortar patatas envuelta con unos trapos.

Tambien teniamos un bidon grande con harina y el tamiz ,en un espacio que habia antes de entrar a las camaras y de vez en cuando entraba la cabeza o el culo de alguien.


•Com és que et vares decidir cursar els estudis d’Hoteleria al Mònica?

Aun no se porque, solo tenia 14 años pero algo me decia que era lo que tenia que hacer, a pesar de que a mi padres no les gustaba demansiado la idea, ahora tengo claro que tomé una buena decisión.

Els Inicis . Antonio Cuadrado

Una persona estimada pel seu tarannà és el recent jubilat professor de cuina Antonio Cuadrado, per aquest motiu dintre de la celebració dels 25 anys, se’l va fer un homenatge per ser un dels incombustibles precursor del que avui és, la nostre Escola.
El volgut xerrar amb ell dels inicis, com ho va viure i que en pensa de l’evolució del centre.


Quan vàrem començar al Mònica, les condicions de la cuina eren limitades pel que fa la formació d’alumnes, ja que es tractava de les cuines d’un Hotel. A més no estaven condicionades, era un establiment més aviat de temporada, recordo el fred de l’hivern que calava als ossos. A la cuina doncs eren sis alumnes i es cuinava per uns vuitanta.
Una de les diferencies és que a la nit el restaurant petit era obert.

Les teòriques és feien en uns barracons adossats a les instal•lacions, al voltant del maig tenien literalment que desmuntar totes les aules i les demés coses de l’Escola per que el Hotel obria al públic.
Els professors érem professionals, ja que no hi havia formació professional pública, érem dels primers.

El canvi a la nova escola, va ser un gran salt qualitatiu, “vaja” tot un luxe. Més espai, més alumnes, més professors i unes instal•lacions preparades per la docència. En aquells moments decidirem concentrar totes les classes en horari de dia.

Pel que fa els alumnes de la formació professionals, pensant en que estaven cinc anys de la seva vida, els veiem créixer, els puc definir com decidits, em moltes ganes de fer i participar, amb un caràcter afable, amb molta motivació e il•lusió en tot allò que feien.
La prova la teníem amb els banquets que començaven de matí i no marxaven fins la matinada, cosa impensable amb els una majoria dels alumnes que avui tenim.
Crec que el professor sempre pot ensenyar més si el alumne/a mostra una actitud bona i una inquietud per aprendre.

He de confessar que he gaudit molt tots els anys que he estat a l’Escola, he tingut la sort de treballa en allò que m’agrada i em sento satisfet.

Tot va comença fa 25 anys. Josep Mª Queralto

Expliqui una anècdota dels primers anys com a professor a l’Hotel Mònica?
Feia 4 mesos que havíem començat i des de Serveis Territorial ens varen dir de col•laborar amb el “Noticiero Universal” i realitzar el servei d’un banquet per a 400 persones a la Ciutat Residencial de Tarragona en la segona edició de la “ruta de las Havaneras”.
Dit i fet amb una dotzena llarga d’alumnes de l’escola i cinc ajudants de cambrer jovenets de l’Imperial Tarraco camuflats com alumnes vam fer el parament del banquet i ens varem disposar a fer el servei des de diferents bufets expositors de restaurants de la província.
La clientela va començar a arribar i no paraven d’arribar, va començar a sortir material i taules de tots els racons, no paràvem de muntar i de desbarrassar, els organitzadors histèrics per la gran afluència de gent, els restauradors nerviosos, però en canvi la”canalla” anaven fent, això si, amb cara d’espant (a on s’havien ficat?) varem acabar rendits, suats i bevent un rom cremat (un got petit ja que eren molt jovenets).
Per la ressenya del diari (Los dieciocho dieciochoañeros de Cambrils) vam saber que en lloc de 400 comensals, van passar dels 700. Per ser el primer banquet en que l’Escola va participar, va ser un començament prometedor...

•Quin era el ambient que és respirava entre els nous professors i nous companys de feina?
Els professors de pràctiques molt perduts i sense parar de pencar i ajudant-nos en tot. No en teníem prou amb treballar plegats tota la setmana, que molt sovint fèiem trobades familiars fora de l’escola... per menjar, es clar!
També l’alumnat ajudava molt, semblava com si sabessin que entre tots estàvem començant un molt bon projecte i que sense la seva col•laboració no seria possible.

•Que teníeu que fer per que tot rutllés, que seria millor no explicar ?

Tot es pot explicar.

•Havíeu fet de professors o era una experiencia nova? On estàveu abans de embarcar-vos en aquest projecte?
Jo no havia treballat com a professor mai. Però com a “maitre” al restaurant, la formació (conceptes), seguiment del servei (procediments), i el tracte amb el client juntament amb l’esperit d’equip (actituds) ja feia anys que ho ensenyava i amb molt bons resultats! Modèstia a part...
Abans de venir a l’Escola treballava com a primer maitre a l’hotel Imperial Tarraco de Tarragona.

•Que penseu quan us trobeu amb un ex-alumne que ha tingut una bona trajectòria professional?
Entenc que quan es diu: una bona trajectòria professional, vol dir que treballa amb el que li hem ensenyat a l’Escola, s’hi guanya la vida i a més a més, hi és feliç.
Alegria, satisfacció, enyorança, fins i tot enveja.... sana, però enveja.

Tot va comença fa 25 anys. Gemma Valls

•Expliqui una anècdota dels primers anys com a professor a l’Hotel Mònica?
En cada trimestre. Teníem que desmuntar el que nosaltres necessitàvem com escola i deixar-ho com hotel. Des de les habitacions , la cuina etc.

Algunes habitacions s’havien de fer servir com a aules, en la qual cosa significava
que les parets es tiraven a terra i al finalitzar el curs escolar es tenien que tornar a posar.
Els inventaris, guardar tot el material .de bugaderia, cuina restaurant

•Quin era el ambient que és respirava entre els nous professors i nous companys de feina?
Molt bo, jo venia del món laboral privat igual que la majoria dels meus companys i les ganes d’ ensenyar i anar per feina eren molt fortes
Positiu.Era una escola nova en un edifici Hotel Mònica llogat .

•Que teniu que fer per que tot rutllés, que seria millor no explicar ?
Que funcionessin algunes de màquines exemple : les de bugaderia. Eren tant antigues que crec que tindrien que haver estat en un museu.


•Havíeu fet de professors o era una experiencia nova? On estàveu abans de embarcar-vos en aquest projecte?

No, era la meva primera experiència; Estava treballant en una agencia de viatges, i vaig començar substituint a la Carme Duch al tercer trimestre ,que estava en aquell moment esperant el seu segon fill que va ser la Bàrbara .

•Que penseu quan us trobeu amb un ex-alumne que ha tingut una bona trajectòria professional?
Estic molt contenta per ella o ell. Es una meravella la sensació que sento .Que n’ha tret profit del seu pas per l’escola i m’ alegro d`haver-lo tingut com alumne .

Els ciments de l'escola

Loading...

L'informació al vostre mail

Si voleu que totes les novetats arrivin al vostre mail, només cal que cliqueu on posa subscriure's a: Missatges i seguir les pases que indica. Molt fàcil! i així estareu al dia de les activitats, noticies o safareig que es faci des de aquest punt de trobada, Una abraçada i salut!